SORTIR, [SURTIR] v. n.

Sorgir, ancorar, fondejar o donar fons.

V. sorgir.

"cerquar los ports / mes qu aturar li val
Moltes veus es / que l vent es fortunal
tant que no pot / surtir sens lo contrari,"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 8, II

"Dementre que l got ab tot son poder treballa en trencar les bardes, lo ferre se hexi del manech et surti en l estany qui era tan pregon que james no era esperança de trobar lo."
Eximplis e miracles de Sent Benet MS. de St. Creus (Bib. prov. de tarragona)